Sa Caseta es Moros, nom popular del castell de Tàrbena, està situat en la part més escarpada del Tossal de Santa Bàrbara. Al vessant de tramuntana predomina l'espadat, mentre que al vessant de migjorn la inclinació és menor.
El
fet que el castell fos bastit al Tossal de Santa Bàrbara, cota 694
m., i no en cap altre lloc més alt, Tàrbena té cotes superiors als
900 metres, respon a un pla estratègic. Des d'aquest indret són
visibles els castells de Garx i de Bèrnia, amb els que es podia
comunicar mitjançant senyals. A més de ser un pas obligat en la
comunicació d’una part de la Marina Baixa amb les valls de la
Marina Alta.
A
la vessant migjornenca, menys rostada, s'hi han trobat restes de
ceràmica ibèrica, campaniana i medieval, aquesta darrera més
nombrosa [Llobregat-1972]. Bazzana, per la seva part, documenta
ceràmica molt fragmentada que data als segles XI i XII
[Bazzana-1992]. Tot això ens confirma que l'indret fou habitat des
de l'època ibèrica fins a l'Edat Mitjana, possiblement amb algunes
interrupcions temporals.
A
la part més alta del turó hi ha un aljub de 8 m. 30 cm. de
llargària per 2 m. 40 cm. d'amplària amb un altre adossat de 2 m.
60 cm. de llarg per 2 m. 25 cm. d'ample. Els dos aljubs, que estan
comunicats entre si, possiblement foren la base de la torre central,
o de l'homenatge [Bazzana-1992]. Cap a ponent i seguint la línia de
l'aljub hi ha restes de cimentació de parets, les quals abasten uns
33'5 metres de llargària [Torro-1988-89]. L'edifici resultant degué
ser la celoquia,
és a dir el castell militar pròpiament dit i la residència de
l'alcaid. El recinte està tancat per una muralla paral·lela amb la
celoquia, en forma de L, de la qual resten unes escasses desenes de
metres, la resta està mimetitzada als marges dels bancals de conreu.
Al sud-est del recinte i a uns escassos 50 metres hi localitzem un
altre l'aljub, de 11'70 metres de llargària i 3'40 d'amplària.
La
documentació medieval parla del castell i vila de Tàrbena com una
mateixa unitat. El 8 de novembre de 1445, quan Guerau Bou prengué
possessió de Tàrbena, el notari Ambrosi Alegret inspeccionà el
castell i aixecà acta, en la qual llegim.1
Fon
vist que lo dit castell no havia portes algunes, ne tancadura en lo
portal, e lo portal és molt vell e roynós, e de la murada o paret
forana del dit castell no y ha sino troços, e en algunes parts de
l'àmbit de la dita murada no s'i mostra paret ne fonaments, e
aquells troços de les dites parets que s'i mostren son
molt
sotils. E mostra's que dins lo dit castell ha haüd en temps pasat
molts edificis e habitacions e cases de singulars persones, axí com
edificis se solen fer en los lochs per habitacions de singulars
persones, los quals edificis son destrohits en tant que no y ha res
d'aquells cubert ne s'i mostra paret sancera d'aquells, mes troços,
ne y ha edifici algú en lo dit castell cubert, sino la capella, e
aquella asats flaquament sostenguda e molt vella, e hun algup que.s
diu que.s de volta e que no reté aygua com sia trencat, ne y ha en
lo dit castell edifici que.s puxa fàcilment cobrir ne preparatus per
a cobrir
"[Torró-1988-89].
La
situació de la vila, que en alguns moments va arribar a ser de
quaranta cases, és problemàtic i sembla no haver-hi lloc.
Bazzana la ubica entre l'aljub inferior i les muralles de la
celòquia, mentre que Torró la situa, directament, en la mateixa
celoquia. Allò més probable, atès l'orografia, fos que es
localitzés al petit replà que embolcalla l'aljub exterior.
L'estat
actual del castell és de total abandonament. Només s'ha rehabilitat
el camí d'accés, ben rudimentari, per cert. Calen accions de neteja
i de consolidació de les escasses estructures que es mantenen. També
caldria, com diu Torró, que es dugués a terme una excavació en la
terrassa superior, o celòquia, així com sengles tastos on segons
Bazanna, hi havia la vila.
Àlbum fotogràfic.
Àlbum fotogràfic.
Notes:
1
Arxiu
del Patriarca Valencia, fons Ambrosi Alegret, 20.173
Bibliografia:
Bibliografia:
- Bazzana,
André (1992): ”Territoire castral et réseaux irrigués:
l'exemple du Hisn de Ghalinar (Alicante)”. Mélanges de la Casa
de Velázquez. Tome 29-1,. Antiquité et Moyen-Age, pàgs.
155-170.
- Llobregat
Conesa, E.A (1972):-“Contestania Ibérica”.
Institut d'Estudis Alacantins. Alacant.
-Torró,
Josep (1988-1989): El problema del hábitat fortificado en el sur
del Reino de Valencia después de la segunda revuelta mudéjar
(1276-1304)”. Anals de la Universitat d'Alacant. Historia
Medieval. N. 7. Alacant.
(C) Toni Pont Sifre, 2014.