Sa Caseta es Moros. Castell de Tàrbena.

Sa Caseta es Moros, nom popular del castell de Tàrbena, està situat en la part més escarpada del Tossal de Santa Bàrbara. Al vessant de tramuntana predomina l'espadat, mentre que al vessant de migjorn la inclinació és menor.

El fet que el castell fos bastit al Tossal de Santa Bàrbara, cota 694 m., i no en cap altre lloc més alt, Tàrbena té cotes superiors als 900 metres, respon a un pla estratègic. Des d'aquest indret són visibles els castells de Garx i de Bèrnia, amb els que es podia comunicar mitjançant senyals. A més de ser un pas obligat en la comunicació d’una part de la Marina Baixa amb les valls de la Marina Alta.

A la vessant migjornenca, menys rostada, s'hi han trobat restes de ceràmica ibèrica, campaniana i medieval, aquesta darrera més nombrosa [Llobregat-1972]. Bazzana, per la seva part, documenta ceràmica molt fragmentada que data als segles XI i XII [Bazzana-1992]. Tot això ens confirma que l'indret fou habitat des de l'època ibèrica fins a l'Edat Mitjana, possiblement amb algunes interrupcions temporals.

A la part més alta del turó hi ha un aljub de 8 m. 30 cm. de llargària per 2 m. 40 cm. d'amplària amb un altre adossat de 2 m. 60 cm. de llarg per 2 m. 25 cm. d'ample. Els dos aljubs, que estan comunicats entre si, possiblement foren la base de la torre central, o de l'homenatge [Bazzana-1992]. Cap a ponent i seguint la línia de l'aljub hi ha restes de cimentació de parets, les quals abasten uns 33'5 metres de llargària [Torro-1988-89]. L'edifici resultant degué ser la celoquia, és a dir el castell militar pròpiament dit i la residència de l'alcaid. El recinte està tancat per una muralla paral·lela amb la celoquia, en forma de L, de la qual resten unes escasses desenes de metres, la resta està mimetitzada als marges dels bancals de conreu. Al sud-est del recinte i a uns escassos 50 metres hi localitzem un altre l'aljub, de 11'70 metres de llargària i 3'40 d'amplària.

La documentació medieval parla del castell i vila de Tàrbena com una mateixa unitat. El 8 de novembre de 1445, quan Guerau Bou prengué possessió de Tàrbena, el notari Ambrosi Alegret inspeccionà el castell i aixecà acta, en la qual llegim.¹

Fon vist que lo dit castell no havia portes algunes, ne tancadura en lo portal, e lo portal és molt vell e roynós, e de la murada o paret forana del dit castell no y ha sino troços, e en algunes parts de l'àmbit de la dita murada no s'i mostra paret ne fonaments, e aquells troços de les dites parets que s'i mostren son molt sotils. E mostra's que dins lo dit castell ha haüd en temps pasat molts edificis e habitacions e cases de singulars persones, axí com edificis se solen fer en los lochs per habitacions de singulars persones, los quals edificis son destrohits en tant que no y ha res d'aquells cubert ne s'i mostra paret sancera d'aquells, mes troços, ne y ha edifici algú en lo dit castell cubert, sino la capella, e aquella asats flaquament sostenguda e molt vella, e hun algup que.s diu que.s de volta e que no reté aygua com sia trencat, ne y ha en lo dit castell edifici que.s puxa fàcilment cobrir ne preparatus per a cobrir "[Torró-1988-89].

La situació de la vila, que en alguns moments va arribar a ser de quaranta cases, és problemàtic i sembla  no haver-hi lloc. Bazzana la ubica entre l'aljub inferior i les muralles de la celòquia, mentre que Torró la situa, directament, en la mateixa celoquia. Allò més probable, atès l'orografia, fos que es localitzés al petit replà que embolcalla l'aljub exterior.

L'estat actual del castell és de total abandonament. Només s'ha rehabilitat el camí d'accés, ben rudimentari, per cert. Calen accions de neteja i de consolidació de les escasses estructures que es mantenen. També caldria, com diu Torró, que es dugués a terme una excavació en la terrassa superior, o celòquia, així com sengles tastos on segons Bazanna, hi havia la vila.

Àlbum fotogràfic. 

Notes:

1 Arxiu del Patriarca Valencia, fons Ambrosi Alegret, 20.173

Bibliografia: 

- Bazzana, André (1992): ”Territoire castral et réseaux irrigués: l'exemple du Hisn de Ghalinar (Alicante)”. Mélanges de la Casa de Velázquez. Tome 29-1,. Antiquité et Moyen-Age, pàgs. 155-170.

- Llobregat Conesa, E.A (1972):-“Contestania Ibérica”. Institut d'Estudis Alacantins. Alacant.

-Torró, Josep (1988-1989): El problema del hábitat fortificado en el sur del Reino de Valencia después de la segunda revuelta mudéjar (1276-1304)”. Anals de la Universitat d'Alacant. Historia Medieval. N. 7. Alacant.

(C) Toni Pont Sifre, 2014.