diumenge, 28 de desembre de 2014

Sa Caseta es Moros. Castell de Tàrbena.


Sa Caseta es Moros, nom popular del castell de Tàrbena, està situat en la part més escarpada del Tossal de Santa Bàrbara. Al vessant de tramuntana predomina l'espadat, mentre que al vessant de migjorn la inclinació és menor.


El fet que el castell fos bastit al Tossal de Santa Bàrbara, cota 694 m., i no en cap altre lloc més alt, Tàrbena té cotes superiors als 900 metres, respon a un pla estratègic. Des d'aquest indret són visibles els castells de Garx i de Bèrnia, amb els que es podia comunicar mitjançant senyals. A més de ser un pas obligat en la comunicació d’una part de la Marina Baixa amb les valls de la Marina Alta.

A la vessant migjornenca, menys rostada, s'hi han trobat restes de ceràmica ibèrica, campaniana i medieval, aquesta darrera més nombrosa [Llobregat-1972]. Bazzana, per la seva part, documenta ceràmica molt fragmentada que data als segles XI i XII [Bazzana-1992]. Tot això ens confirma que l'indret fou habitat des de l'època ibèrica fins a l'Edat Mitjana, possiblement amb algunes interrupcions temporals.


A la part més alta del turó hi ha un aljub de 8 m. 30 cm. de llargària per 2 m. 40 cm. d'amplària amb un altre adossat de 2 m. 60 cm. de llarg per 2 m. 25 cm. d'ample. Els dos aljubs, que estan comunicats entre si, possiblement foren la base de la torre central, o de l'homenatge [Bazzana-1992]. Cap a ponent i seguint la línia de l'aljub hi ha restes de cimentació de parets, les quals abasten uns 33'5 metres de llargària [Torro-1988-89]. L'edifici resultant degué ser la celoquia, és a dir el castell militar pròpiament dit i la residència de l'alcaid. El recinte està tancat per una muralla paral·lela amb la celoquia, en forma de L, de la qual resten unes escasses desenes de metres, la resta està mimetitzada als marges dels bancals de conreu. Al sud-est del recinte i a uns escassos 50 metres hi localitzem un altre l'aljub, de 11'70 metres de llargària i 3'40 d'amplària.
La documentació medieval parla del castell i vila de Tàrbena com una mateixa unitat. El 8 de novembre de 1445, quan Guerau Bou prengué possessió de Tàrbena, el notari Ambrosi Alegret inspeccionà el castell i aixecà acta, en la qual llegim.1

Fon vist que lo dit castell no havia portes algunes, ne tancadura en lo portal, e lo portal és molt vell e roynós, e de la murada o paret forana del dit castell no y ha sino troços, e en algunes parts de l'àmbit de la dita murada no s'i mostra paret ne fonaments, e aquells troços de les dites parets que s'i mostren son molt sotils. E mostra's que dins lo dit castell ha haüd en temps pasat molts edificis e habitacions e cases de singulars persones, axí com edificis se solen fer en los lochs per habitacions de singulars persones, los quals edificis son destrohits en tant que no y ha res d'aquells cubert ne s'i mostra paret sancera d'aquells, mes troços, ne y ha edifici algú en lo dit castell cubert, sino la capella, e aquella asats flaquament sostenguda e molt vella, e hun algup que.s diu que.s de volta e que no reté aygua com sia trencat, ne y ha en lo dit castell edifici que.s puxa fàcilment cobrir ne preparatus per a cobrir "[Torró-1988-89].

La situació de la vila, que en alguns moments va arribar a ser de quaranta cases, és problemàtic i sembla  no haver-hi lloc. Bazzana la ubica entre l'aljub inferior i les muralles de la celòquia, mentre que Torró la situa, directament, en la mateixa celoquia. Allò més probable, atès l'orografia, fos que es localitzés al petit replà que embolcalla l'aljub exterior.

L'estat actual del castell és de total abandonament. Només s'ha rehabilitat el camí d'accés, ben rudimentari, per cert. Calen accions de neteja i de consolidació de les escasses estructures que es mantenen. També caldria, com diu Torró, que es dugués a terme una excavació en la terrassa superior, o celòquia, així com sengles tastos on segons Bazanna, hi havia la vila.

Àlbum fotogràfic. 

Notes:

1 Arxiu del Patriarca Valencia, fons Ambrosi Alegret, 20.173

Bibliografia: 


- Bazzana, André (1992): ”Territoire castral et réseaux irrigués: l'exemple du Hisn de Ghalinar (Alicante)”. Mélanges de la Casa de Velázquez. Tome 29-1,. Antiquité et Moyen-Age, pàgs. 155-170.

- Llobregat Conesa, E.A (1972):-“Contestania Ibérica”. Institut d'Estudis Alacantins. Alacant.

-Torró, Josep (1988-1989): El problema del hábitat fortificado en el sur del Reino de Valencia después de la segunda revuelta mudéjar (1276-1304)”. Anals de la Universitat d'Alacant. Historia Medieval. N. 7. Alacant.

(C) Toni Pont Sifre, 2014. 

dijous, 2 de gener de 2014

L'urna portentosa. Tàrbena, eleccions locals de 1883.


En les eleccions municipals realitzades entre els dies 4 i 6 de maig de 1883, a la localitat de Tàrbena es produí un fet miraculós, si s'és catòlic, o prodigiós, si s'és ateu. El cens electoral constava de 340 electors dels quals en participaren 278 i 62 s'abstingueren. Del recompte de paperetes va resultar què el Partit Conservador, que llavors regia l'ajuntament, assolí 168 vots mentre que el Partit Fusionista en va comptabilitzar 355, la qual cosa ascendeix a un total de 523 electors que són 183 més dels que hi constaven al cens.

 Per a obrar tal meravella es va seguir un guió perfectament planificat. Primerament, abans de les eleccions el Governador Civil d’Alacant, el fusionista Sr. Lopez Solamo, va ordenar una auditoria en la Secretaria de l’Ajuntament de Tàrbena. La qual va demostrar que l’administració local, conservadora, era correcta. Llavors, per tal d’invalidar la constitució de la mesa electoral Josep Monjo i Vicent Morant, ambdós fusionistes, van elevar una protesta de possible imparcialitat. Aleshores la Comissió Permanent de la Diputació Provincial d’Alacant, presidida pel fusionista Rafael Terol Maluenda, va enviar a Vicent Savall, alcalde de Callosa i Procurador del Jutjat de Callosa, a constituir la dita taula. Paradoxalment l'alcalde callosí, també fusionista, havia estat processat amb anterioritat, per falsejar els resultats d'unes altres eleccions. 

 En la constitució de la mesa s'hi van representar escenes dignes d'una obra de teatre, del genera del vodevil, com la disputa sobre quins eren els membres més joves. Vicent Savall va nomenar a Josep Monjo i a Vicent Morant, ambdós majors de 46 anys, en menyscapte dels dos electors realment més joves, que presentaren actes de bateig en les quals demostraven que tenien 25 i 26 anys. Arts semblants es veieren en el nomenament dels més vells. Amb un elenc tant favorable, no va ser difícil aconseguir el repte que comportava el miracle de la multiplicació de paperetes, que donà la victòria al Partit Fusionista local.

 (c), Toni Pont Sifre.

[ Font.“El Eco de la Provincia. Diario conservador-liberal” nº 1185, pagines 1-2 i 4. Alacant, 21 de juliol de 1883].

*Per llegir el retall, cliqueu sobre d'imatge amb el botó dret del ratolí i desprès sobre "obre l'enllaç en una pestanya nova"

dimarts, 7 de maig de 2013

Gabriel Miró, Tàrbena i el xiprer de bronze.


En el 1928, es va publicar a Madrid l'últim llibre de Gabriel
Miró: “Años i leguas”. Es tracta d'un llibre de viatges en què, a través de Sigüenza, explica les seves experiències per les terres del sud valencià.

En el capítol titulat “caminos i Lugares” on narra el viatge de Callosa a Parcent, el qual esta dividit en cinc parts: “Bolulla”, Tárbena”, “Ecos Virgenes” (Coll de Rates”), “Toponimia” (Baixada a Parcent) i “Sigüenza y Sigüenza” (Parcent), explica de la següent manera, la pujada de Bolulla a Tàrbena:


Cada ves más agrias las laderas, más exaltados los filos de las montañas. El hondo y el horizonte, caminados trozo a trozo, aparecen articulándose en finas encarnaciones y coincidencias universales. Instantes eternos del estado de gracia de los panoramas. Los ojos del paisajista no pueden reprimir un prurito de adivinanzas y apuestas de cómo serán y se quedarán los fragmentos del paisaje que se le aparecen y descogen según se acerca. Dos cipreses de bronce, una grada de cultivos, una acumulación de losas, un breñal torvo, un pueblo saliendo jugosamente de los sembrados. Cada rasgo, cada culminación de paisaje ha estado esperándonos. [...] 



En 1997 Mariano Estrada va organitzar, a petició de l'ajuntament, un recital de poesia a l'església de Tàrbena. De camí cap al poble descobrí que tan sols hi queda un dels xiprers als que es referia Gabriel Miró. Al veure'l tan solitari li demanà a l'alcalde i al regidor de cultura, d'aixecar al seu costat un record a Gabriel Miró. Dies desprès publica un article, sobre aquest tema, al diari INFORMACIÓN. Totes dues iniciatives resultaren ermes, amb el conseqüent oblit del tema.
 

Son moltes les viles que tenen un arbre singular, monumental o no, com a senya d'identitat. Tàrbena te aquest xiprer singular, per literari, que roman solitari i oblidat a la vora de la carretera. Fins quant?. 


El Llibre “Años i leguas" es pot descarregar totalment debades a la Biblioteca Valenciana Virtual. 

dimecres, 13 de març de 2013

El Camí, un projecte per a recuperar.


En la primera dècada del nou segle, sorgiren dos projectes alternatius al Camí de Sant Jaume. U d'ells anomenat el Camino del Cid, d'àmbit estatal, i l'altre dit, simplement, El Camí que inclou tots els territoris de parla catalana. Tots dos camins, en un primer moment, passaven per terres de la Marina i concretament per Tàrbena. El Camino del Cid finalment, per les causes que siga, va optar per descartar aquesta via. El Camí, per contra, si que la contempla.

Ens situem al quart trimestre de l'any 2007, l'organització d'El Camí, amb el suport de l'Ajuntament de Tàrbena, organitza un primer contacte i senyalització del tram Xaló-Tàrbena. L'Alba Danés, d'Olot, en el seu bloc “ Damunt Davall” d'una manera amena ens narra com esdevingué la jornada. Finalment, pels motius que siguen, el projecte no gaudeix del suport de les localitats de la Marina Baixa, del de Tàrbena tampoc. Llavors El Camí en aquesta comarca queda en “stadby”, es manté el projecte però manca de senyalització.

No obstant, a pesar de la deixadesa per part de les administracions locals, també de les diferents associacions culturals, de la comarca l'organització manté el projecte. En la seva web podem veure i llegir la fitxa del tram Dénia-Vila-Joiosa.

*- La fotografia  correspon a la primera, i fins ara única, senyalització d'El Camí al seu pas per Tàrbena (2007). Concretament la que hi havia en la roca vora sa bassa de Benissalim, actualment en el seu lloc hi ha un estrany grafit, de color negre, que la cobreix.
 

MAPA DEL TRAM.